La imatge simbòlica

Les civilitzacions precolombines  de l'Amèrica central van desenvolupar un sistema de símbols que integraven coneixements astronòmics associats a les seves creences en els déus de la natura.

Durant l'edat mitjana els signes religiosos es van convertir en estendards socials a causa de la unió que hi havia entre el poder feudal i el religiós.

En el Renaixement es va representar l'ésser humà com el centre de la creació. En aquest fresc, Giuseppe Giorcelli situa el Creador sobre un cercle daurat al·legòric del Sol, que s'identifica com l'astre rei dominant i regulador del ritme de l'univers.

El món actual està configurat per iuna multitud de missatges visuals d'alt valor comunicatiu, com ara la composició gràfica creada per Milton Glaser i Bobby Zarem per promocionar la imatge de la ciutat de Nova York, en què s'integren imatges simbòliques i elements tipogràfics; es considera una icona visual del segle xx.

En el segle xxi la societat de la informació ha emergit i ha carregat d'imatges els nostres entorns tant reals com virtuals. La necessitat de comprimir informació i gestionar-la ha donat lloc a la creació de codis xifrats en forma d'imatges, com ara el codi QR (Quick Response Barcode) creat per la companyia japonesa Denso-Wave l'any 1994.